La gestió de les infraestructures és cada cop més rellevant en un entorn socioeconòmic canviant i globalitzat. El paper de les empreses constructores i prestadores de serveis, el de les de consultoria i d’enginyeria ha canviat de forma notable en els darrers anys. La col·laboració entre el sector públic i les empreses privades en la provisió, finançament i gestió d’infraestructures, equipaments i serveis mitjançant contractes a llarg termini, s’ha convertit en un dels instruments més poderosos a l’hora de donar respostes als nous reptes.
Les expectatives de recuperació econòmica situen a la col·laboració público-privada en la gestió d’infraestructures, equipaments i serveis com un dels pilars bàsics per consolidar el creixement. I és que davant de l’escassetat de recursos financers en els pressupostos de les administracions públiques, que encara durarà un cert temps, cal garantir la continuïtat d’aquelles inversions imprescindibles pel progrés econòmic i pel benestar social.
La complexitat de les fórmules de col·laboració público-privada requereix professionals capaços de dirigir els projectes amb un conjunt de coneixements i capacitats més enllà del propi nivell de competència tecnològica. Cal adquirir l’ús de tècniques de gestió empresarial i aconseguir adaptar-se amb rapidesa als nous entorns de negoci.
Aquests són els eixos al voltant dels quals s’ha estructurat el contingut i la metodologia d’aquest Màster de Gestió de les Infraestructures. El professorat està format per professionals en actiu amb experiència en gestió d’infraestructures en el sector privat i públic i amb una àmplia trajectòria de docència.
El Port, infraestructura de sostenibilitat per a les ciutats
El segle XXI serà més que cap altre el de la civilització urbana. El creixement demogràfic de les ciutats és un fenomen progressiu i sense retorn. I la causa principal d’aquesta concentració rau en les possibilitats de desenvolupament econòmic, però també personal, que ofereixen les ciutats.
Des de la primera revolució industrial aquest procés migratori ha afectat a totes les civilitzacions provocant fortes tensions a les ciutats com a conseqüència de la necessitat d’acollir a milers de nous ciutadans en curts períodes de temps.
Londres ho va viure el segle XIX. La seva població es va multiplicar per cinc, en poc més d’una centúria assolint la xifra de cinc milions sis-cents mil habitants l’any 1900. Al llarg del segle XX ciutats com Nova York, Tòquio, El Cairo o Sao Paulo varen protagonitzar els augments de població més espectaculars.
I ara, les ciutats asiàtiques, però també les d’América del Sud i d’Àfrica, experimenten un creixement espectacular.
L’habitatge constitueix el principal problema que cal afrontar en aquests processos de creixement i causa sovint el trencament dels models tradicionals d’urbanització. La ciutat implosiona i ja no son vàlides les pautes urbanístiques de la ciutat preexistent. De fet, l’urbanisme neix com a conseqüència de la crisi social i habitacional provocada per les migracions vuitcentistes. Tant en el manifest de Friedich Engels sobre la situació de la classe obrera com en els estudis que Cerdà utilitza per formular la seva Teoria General de la Urbanització, apareixen esgarrifoses descripcions de les condicions de vida de bona part de la població traslladada a les ciutats.
En aquests documents es fa referència a la manca de condicions d’higiene de les implantacions urbanes, fruit de l’apilonament, de la manca de ventilació i de la brutícia, però sobretot fruit de les mancances en el proveïment d’aigua i en l’evacuació de les aigües brutes. Els enginyers varen ser també protagonistes d’aquell primer urbanisme tot impulsant les primeres xarxes d’abastament i, al mateix temps, projectant sistemes de sanejament que varen transformar radicalment la qualitat de vida i la salut dels ciutadans.
L’aigua passava a constituir un element clau en la construcció de la ciutat. La projectació dels sistemes de proveïment d’aigua potable i de recollida de les aigües residuals era una peça clau del disseny urbà. Una vegada més, Ildefons Cerdà com a paradigma. No és pot entendre el seu Projecte d’Eixample de Barcelona sense les seves seccions transversals on apareixen, amb tot luxe de detalls, les solucions per a cada xarxa.
Des d’aleshores els sistemes vinculats a l’aigua juguen un paper clau en l’urbanisme i en l’ordenació del territori. Ho fan amb més intensitat, d’ençà que s’adopta una visió integral del cicle de l’aigua. En l’actualitat, des de l’economia circular i des dels plantejaments basats en el metabolisme de les ciutats, l’aigua pren encara més valor com a un dels vectors fonamentals per a garantir la salut i la qualitat de vida de la ciutadania.
La intensa ocupació del territori no ha estat sempre respectuosa amb el medi hídric natural. Això, juntament amb la incidència del canvi climàtic en el règim de pluges, fa que es pugui incrementar significativament el risc per inundació. Al objecte d’acotar aquest risc cal actualitzar els criteris per assegurar un correcte drenatge del territori urbà, incidint especialment en el control de l’ocupació de les zones inundables.
La disponibilitat de les noves tecnologies i l’aplicació de nous sistemes de gestió esdevenen elements a tenir en compte en el marc d’una societat el progrés de la qual només serà possible en la mesura que s’aconsegueixi una eficaç interfície de col·laboració entre el sector públic i el privat. La ciutat juga també aquí un rol de primer ordre: es el camp de joc on es multipliquen les possibilitats de contacte entre tots els agents.
Per això, convé aprofundir en el coneixement del binomi AIGUA – CIUTAT en el marc de la governança, dels models urbanístics, i de la gestió del cicle de l’aigua que han de donar resposta als reptes del tercer mil·lenni.
El workshop que es presenta, pretén posar en contacte professionals i experts d’ambdós àmbits – l’urbanisme i l’aigua – amb l’objectiu de contraposar experiències i de cercar respostes de cara el futur immediat.
Aquest curs afronta la gestió empresarial del sector de l’obra pública des de les diferents vessants. Consta d’un cos inicial que pretén homogeneïtzar els coneixements en la matèria dels alumnes provinents d’àrees de formació diferents. Amb aquest objectiu s’afronten els temes jurídics, comptables, de recursos humans i de màrqueting i comunicació.
Paral·lelament, s’analitzen amb detall les activitats de les empreses presents a l’obra pública: consultores, assistències tècniques, constructores…
Pel que fa a aspectes jurídics, s’estudia el dret mercantil (Llei de societats anònimes, Llei de societats de responsabilitat limitada, Codi de Comerç), el dret laboral (estatut dels treballadors, convenis laborals sectorials i d’empresa…) i el dret fiscal (lleis generals tributàries, de l’impost de Societats, IVA, IRPF).
Pel que fa a la comptabilitat, es comença amb els conceptes de la comptabilitat general (estats comptables, ordenació de balanços, ratis…) i s’introdueix, també, la comptabilitat analítica (centres de costos i de beneficis).
Els aspectes de recursos humans i màrqueting estan enfocats en la problemàtica específica de la contractació de personal per part de les empreses del sector.
A les empreses constructores i consultores (de l’àmbit del transport, la logística, l’energia, l’enginyeria ambiental i la planificació urbanística) s’estudien els mecanismes de contractació.
La combinació del coneixement de l’activitat empresarial amb la formació d’homogeneïtzació, permet definir els pressupostos de les societats, els seus plans estratègics, etc
La col·laboració entre el sector públic i les empreses privades en la provisió, el finançament i la gestió d’infraestructures, els equipaments i els serveis mitjançant contractes a llarg termini, s’ha convertit en un dels instruments més poderosos de desenvolupament des dels anys 90.
El postgrau de Gestió Privada de les Infraestructures, integrat en el Màster en Gestió de les Infraestructures, permetrà a l’alumne assolir les tècniques i els coneixements necessaris per a poder planificar, construir i gestionar les infraestructures i els serveis provisionats mitjançant contractes de col·laboració públic-privada. La complexitat d’aquest tipus de contractes requereix professionals capaços de dirigir-los amb un conjunt de coneixements i capacitats de gestió singulars, entre elles, tenir un alt nivell de competència tècnica i econòmica, conèixer la utilització de tècniques de gestió empresarial i la facultat d’adaptar-se amb rapidesa a nous entorns de negoci.
Aquests són, precisament, els eixos al voltant dels quals s’ha estructurat el contingut i la metodologia d’aquest programa. El professorat està, majoritàriament, format per professionals en actiu, amb experiència en càrrecs de gestió d’infraestructures en el sector privat i públic. Tots ells disposen d’una àmplia d’experiència docent contrastada.