Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i MBA per l’IESE (1978), Mateu ha fet cursos d’especialització en Direcció i Planificació Estratègica a la London Business School i ha participat en el CEO’s Forum 2005 de l’IESE i en el Programa d’Alta Direcció de Màrqueting Digital i Internet Business de l’ISDI (Institut Superior per al Desenvolupament d’Internet) el 2011. Els anys 2017 i 2018 ha participat en el FIA University Senior Executive Programme a la Columbia Business School de Nova York.
Al llarg de la seva carrera professional, des del 1978, ha liderat projectes empresarials del sector serveis, primer en l’entorn de les empreses familiars i més endavant en l’àmbit multinacional. Des del juliol del 2015, Josep Mateu és president del RACC. Ha estat CEO i director general de l’entitat, i del seu Grup d’Empreses, des del 1995, així com vicepresident de la junta directiva des del 2012.
El RACC (www.racc.cat) i el seu Grup d’Empreses, que s’està transformant per passar de ser un Automòbil Club a un Club de Serveis a la Mobilitat, ofereix cobertura arreu del món a més de 10 milions de persones. Compta amb més de 1.400 empleats i de 811.000 socis i registra una facturació de 276,5 milions d’euros. Té presència en els sectors de les assegurances; l’assistència; la telefonia mòbil; els viatges; la formació de conductors; el manteniment, les reparacions i la renovació de la llar; la venda d’automòbils i els serveis per a l’automobilista. En el moment de la seva incorporació, l’entitat comptava amb poc més de 300.000 socis i 450 empleats.
L’any 2001 va ser distingit amb el premi Directiu de l’Any que atorga l’AED (Associació Espanyola de Directius).
Abans de la seva arribada al RACC, va ser CEO de l’empresa de logística i transport DATSA, CEO de Telepromotion & Direct Marketing i CEO i Country Manager per a Espanya de la multinacional australiana de logística i transport urgent TNT Express Worldwide.
Ha estat president de GEBTA España (Guild of European Business Travel Agents), durant els anys 2005 i 2006, i president de GEBTA Europe el 2006. Així mateix, ha estat conseller d’HDI (Hannover International España de Seguros y Reaseguros). Del 2007 al 2014 va presidir la societat Autoclub Chile, entitat de la qual avui torna a ser president.
Actualment també és conseller d’Agrupació (www.agrupacio.es) i de la companyia ACM España SA (Assurances du Crédit Mutuel).
En el pla empresarial, Mateu considera claus la innovació, tenir visió de futur, l’excel·lència, la formació i el fet de pensar en gran. El seu parer és que la sort equival al resultat d’una bona feina; és per això que afirma: «la sort, la bona sort, és el resultat de tenir cura dels detalls».
La seva trajectòria personal es basa en conceptes com l’actitud, el treball en equip, l’ètica, l’autoformació constant i la implicació i el compromís en cada projecte. Per a ell, «liderar és ajudar, servir», i un directiu ha d’impulsar la projecció, el desenvolupament i la supervivència a llarg termini de l’empresa. El directiu és fonamentalment un forjador de persones, atès que cada decisió que pren impacta immediatament en la vida de cadascuna d’elles.
Mateu considera que l’empresa té un paper important en la societat i que tots algun dia haurem de fer balanç dels nostres assoliments en el terreny individual, familiar, professional, i també com a ciutadans que formem part d’una comunitat, pensant com la volem millorar i deixar a les generacions futures.
Aquest plantejament l’ha impulsat a desenvolupar diferents activitats de tipus social i ciutadà, amb la preocupació constant de garantir la competitivitat del país, present i futura, i amb la voluntat de projectar-lo cap al món. A títol personal i en representació d’un grup empresarial inversor, Volcat 2009, va ser membre del consell d’administració de la companyia Spanair, en un partenariat publicoprivat que pretenia impulsar la competitivitat i la connectivitat de l’aeroport del Prat a Barcelona.
Mateu és president de la Comissió d’Infraestructures, Transports i Mobilitat de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona (www.cambrabcn.org) i patró fundador de FemCAT (www.femcat.cat), fundació privada d’empresaris de la qual ha estat vicepresident (2007-2009), president (2009-2011) i patró d’honor (des del 2012). Així mateix, va ser membre de la junta directiva d’Unescocat (www.unescocat.org) els anys 2005 i 2006, i és membre del consell social de la Universitat de Barcelona (www.ub.edu) des del 2007 i expresident de la Comissió d’Anàlisi i Selecció de Projectes del BIE (Barcelona Institut d’Emprenedoria) de la Universitat de Barcelona (www.ub.edu/emprenedoria).
Com a president del RACC, defensa una visió de la mobilitat segura, àgil, respectuosa amb el medi ambient i intel·ligent, entesa com un dret fonamental de les persones necessari per viure en llibertat i en societat. En aquest sentit, impulsa diferents iniciatives amb l’objectiu d’assolir les zero víctimes en accidents de trànsit i millorar la qualitat de l’aire. Així mateix, convençut que la tecnologia és una eina indispensable, des del RACC dona suport a diferents projectes per implantar una mobilitat més intermodal, connectada i autònoma. Durant el seu mandat, la Fundació RACC ha rebut la distinció de la Guàrdia Urbana de Barcelona en reconeixement de la seva tasca al servei de la seguretat viària.
Per a Josep Mateu, les ciutats se situen al centre dels importants canvis que transformaran el nostre estil de vida i la nostra manera de desplaçar-nos. Per això considera que és necessari que la nostra societat, les administracions i les empreses col·laborin per emprendre les accions i les inversions necessàries en la indústria, les infraestructures i el transport públic per millorar la qualitat de vida de les persones i augmentar la competitivitat econòmica dels territoris (vegeu-ne els editorials de la Revista RACC).
L’impacte de la primera onada del Covid sobre el sector europeu de la construcció ha estat substancial, però menys extrem del que s’esperava en la previsió Euroconstruct de juny. El sector no ha vacil·lat a recuperar el seu ritme de treball, de manera que la davallada de producció que s’estima per al 2020 es limita al -7,8%. Malgrat això, aquesta rebaixa del pessimisme no sembla traslladar-se al 2021, un any que començarà immers en la segona onada de la pandèmia, amb tensions en els costos i sense garanties que la demanda privada no es retregui. En conseqüència, l’intens rebot que es preveia per a 2021 en l’anterior informe es modera ara fins al 4,1%, amb tendència a anar perdent impuls a mitjà termini (3,4% en 2022, 2,4% en 2023).
Tot i això, el nou escenari europeu dibuixa una “V” força més clara que sis mesos enrere. Gràcies a que les pèrdues en el 2020 han estat menors, el sector pot aspirar a arribar al 2022 pràcticament amb els mateixos nivells de producció del 2019. No cal perdre de vista que tornar a aconseguir el volum de mercat de 2019 és un repte considerable, ja que Europa va registrar un màxim en 2019 que feia 11 anys que no es produïa.
Recuperar dins de dos anys el nivell de 2019 (i fins i tot superar-lo, si es compleix la projecció de 2023) podria qualificar-se d’èxit sense pal·liatius si no fos perquè es complirà només en 9 dels 19 països recollits en l’informe. Alguns mercats clau com Alemanya i el Regne Unit formaran part del grup d’endarrerits, encara que es quedaran a molt poca distància de completar la “V” (al voltant de 1,5%). La distància és major en els casos més negatius (entre el 5% i el 6% per a Espanya, Irlanda, Hongria) però tampoc ho és tant com per a descartar una recuperació en aquests països; simplement serà un procés que requerirà una mica més de temps.