Nacida en Lugo en 1975, es Ingeniera de Caminos, Canales y Puertos por la Universidad de A Coruña, además de haber completado su formación en programas de desarrollo directivo en escuelas de negocios y gestión de infraestructuras.
Tras trabajar en el sector privado de la ingeniería y consultoría de proyectos de infraestructuras ferroviarias y de carreteras, ingresa en Adif a través de la Oferta de Empleo Público en el año 2007.
Hasta 2015, ha desempeñado puestos sucesivos de Dirección de Obra y Jefe de Infraestructura y Gerente de Área en la construcción de la Línea de Alta Velocidad Madrid-Galicia. Al término de este año, solicita una excedencia en Adif y pasa a ser directora de Movilidad e Infraestructuras de la Diputación de Pontevedra.
En junio del año 2016 se reincorpora al ente ferroviario compatibilizando el cargo de Directora General de Explotación y Construcción de Adif con el de Directora General de Adif Alta Velocidad, cargos que ha desempeñado hasta la actualidad.
Inscripcions: reus@cambrareus.org
La Comissió Europea l’any 2011 va establir uns objectius bàsics per a la xarxa de transport terrestre de mercaderies a la UE, recollits en l’anomenat Llibre blanc del Transport.
El ferrocarril, que regularment s’utilitza per a distàncies llargues, (superiors als 300 km), hauria d’absorbir el 30% del trànsit.
Quan creguem *Ferrmed l’any 2004, la quota de ferrocarril fregava el 18%, una cosa semblant esdevenia en el 2011 i el mateix ocorre en les últimes estadístiques existents (amb l’excepció que ara estem parlant de la UE dels 27).
D’altra banda, la presidenta de la Comissió Europea, *Ursula *von *der *Leyen, assenyala que dins del *European Green *Deal els objectius mediambientals del 2030 deurien encara ser més dràstics.
Desgraciadament, no es veu en cap part un pla detallat que presenti els objectius del 2030 en el transport terrestre de mercaderies. El problema consisteix en el fet que cada Estat membre té les seves pròpies prioritats que, en molts casos, no encaixen amb els de la CE.
Cal tenir en compte que el sistema de transport de mercaderies comporta unes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que, a nivell de la UE, representen 275 milions de tones anuals (una mica més del 30% del conjunt d’emissions del sistema de transport, sent el responsable del restant 70% el transport de viatgers).
La situació és encara més dramàtica en el que concerneix la proporció de gasos nocius, particularment, *NOx i als accidents i embotellaments que provoquen els camions en les autopistes.
Com revertir aquesta situació? L’única forma és atacar el problema amb criteri “ABC”. És a dir, identificar on es concentra el trànsit terrestre i actuar amb preferència en aquests trams.
El “*Ferrmed *Study” contempla una anàlisi de tots els trànsits en el sistema de transport terrestre (carretera, ferrocarril i barcassa) i identifica on (dins de l’EU *Core *Network) es concentra el 65% del trànsit. A aquesta xarxa selectiva la denominem “EU *Backbone *Network” i és aquí on cal invertir prioritàriament a Europa.
Per descomptat, l’Estudi inclou la identificació i avaluació de les accions que cal dur a terme en les línies ferroviàries i en les rutes navegables interiors, per a transferir trànsit de les carreteres a aquests sistemes de transport, molt més respectuosos amb el medi ambient.
Les actuacions es concentren en les terminals intermodals i ports, *marshalling *yards i en les corresponents vies d’interconnexió.
L’Estudi selecciona també els grans *hubs industrials i logístics que han d’interrelacionar-se entre ells dins de la UE i amb els seus homònims a nivell euroasiàtic. En aquest últim aspecte, es compta ja amb la col·laboració d’universitats i centres de recerca xinesos, i esperem que molt aviat també s’incorporin per part de la Federació Russa i el Kazakhstan.
Evidentment, l’Estudi contempla una anàlisi favorable de l’impacte de les accions previstes en els àmbits socioeconòmic i mediambiental.
L’Estudi, que s’està duent a terme mitjançant un equip internacional d’experts, ha creat una gran expectació a la UE i està rebent el suport de patronals, universitats, associacions professionals, empreses, ajuntaments, Cambres de Comerç, sindicats, etc., a través de la *Ferrmed-*EULER *Declaration. (*EULER = *European / *Eurasian *Locomotive *Economic *Regions). Esperem tenir-ho acabat al començament del pròxim any. En la *Ferrmed *Conference, prevista per al 16 de novembre d’enguany a Brussel·les, pensem poder presentar un avanç d’alguns dels resultats previstos.
El Cercle ha començat una nova etapa amb l’objectiu d’originar idees, debats i consensos sobre les grans transformacions d’infrastructures que ha d’afrontar Catalunya en els àmbits de les ciutats, transició energètica i digitalització.
Tots els que formem part del Cercle d’Infraestructures us desitgem un bon Nadal i un millor 2022.
El Cercle inicia les seves activitats amb un dinar restringit als nostres patrons i col·laboradors.
En aquesta ocasió comptarem amb la participació del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, que ens parlarà dels objectius i de les inversions de l’ACA per a la nova legislatura.
Al tractar-se d’una activitat amb aforament restringit, les places s’atorgaran per rigorós ordre de confirmació i les inscripcions finalitzaran el dijous 20 de gener.
És fill d’una família de pescadors de Vilanova i la Geltrú. Va estudiar als escolapis i a l’Institut Manuel de Cabanyes. Diplomat en Arquitectura Tècnica per la Universitat Politècnica de Catalunya (1994) i en Relacions Institucionals i Màrqueting Públic per la Universitat Autònoma de Barcelona (1996), postgrau en Direcció Immobiliària per la Universitat Autònoma de Barcelona (2000) i graduat en Ciències i Tecnologies de l’Edificació per La Salle-Universitat Ramon Llull (2010). Durant la seva etapa universitària es va involucrar en la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, sindicat universitari.
Va començar en la política l’any 1999 com a regidor de la seva ciutat natal. Anteriorment ja havia treballat a l’administració pública; concretament, entre el 1997 i el 2001 va exercir de cap de gabinet al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i entre el 2001 i el 2004, com a director general d’Arquitectura i Habitatge. Va ser secretari de Territori i Mobilitat entre el 2011 el 2013. L’any 2013 esdevé director de l’Institut Català del Sòl, càrrec que deixa el 2018 en ser nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat en substitució de Josep Rull. L’any 2015 va tornar a l’administració local com a tinent alcalde de la ciutat on resideix, Sant Cugat del Vallès.
L’any 2015, juntament amb la seva dona i la seva filla, va impulsar una campanya de micromecenatge per lluitar contra un càncer infantil avui dia incurable anomenat glioma difús de tronc (conegut com a DIPG per la seva sigla en anglès), que va patir la seva altra filla Laia. El projecte, anomenat «Tot esborrat i ben controlat», va recollir 63.896 euros, que es van destinar a la Fundació Sant Joan de Déu.
El 29 de maig de 2018 fou nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya en substitució de Josep Rull i Andreu. Sota el seu mandat, es van aprovar les lleis de ports, de protecció i ordenació del litoral i la de l’Agència de la Natura, encara que aquest organisme va causar polèmica entre els propietaris forestals i alguns alcaldes de zones rurals. A banda, es van aprovar decrets per la limitació dels desnonaments durant la pandèmia de la COVID-19, i l’ordenació dels serveis de transport de viatgers en vehicles de fins a nou places. Tot i això, no va poder tirar endavant la prova pilot del sistema d’eurovinyeta pel bloqueig del govern espanyol, ni va poder posar en marxa el projecte de la T-Mobilitat.
El novembre de 2020 es va presentar a les primàries de Junts per Catalunya per optar a la Presidència de la Generalitat, a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021. També s’hi van presentar Laura Borràs i Jordi Ferrés, qui pocs dies abans de les eleccions, va demanar el vot per Borràs. Borràs va guanyar les primàries.
El dia 17 de juny del 2021 s’anuncia que serà nomenat president del Port de Barcelona amb data 29 de juny del 2021. Relleva en el càrrec Mercè Conesa, designada per ell mateix el juliol del 2018.
Dr. en Història contemporània, Vila és director d’Aigües de Banyoles i professor a la URL. Ha estat alcalde de Figueres, diputat i conseller de Territori, Cultura i Empresa. Té una àmplia bibliografia publicada tant acadèmica com d’assaig polític. Actualment, presideix el Cercle d’Infraestructures i col·labora com a opinidor amb La Vanguardia i Catalunya Ràdio.
Vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori
Enginyer TIC i polític català, actual vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya i conseller de Polítiques Digitals i Territori des del maig de 2021.
Abans va ser conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública del Govern de la Generalitat de Catalunya, del maig de 2018 al maig de 2021.