Les ciutats concentren cada dia un percentatge més alt de la població mundial. Homes i dones s’hi apleguen atrets per les oportunitats de convivència, treball, formació, cultura i lleure que ofereixen. Però sovint aquestes avantatges van acompanyades d’importants reptes en l’habitatge, en la mobilitat, en la contaminació de l’aire, i en la salut de les persones.
Per donar-hi resposta, a moltes ciutats del mon s’han dissenyat polítiques urbanes destinades a millorar la qualitat de vida de les persones. Una d’aquestes polítiques es la que fa referència a la mobilitat, aspecte clau per a garantir el dret dels ciutadans a la plena accessibilitat a tot el territori, així com per restablir la qualitat de l’aire i per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.
El foment de la mobilitat no motoritzada és una eina fonamental del nou model, la qual cosa comporta un important esforç per recuperar, en quantitat i en qualitat, l’espai urbà per a l’ús prioritari de vianants i de ciclistes.
L’altra prioritat dels municipis rau en la implementació d’uns sistemes integrats i eficients de transport públic col·lectiu, que garanteixin l’equitat i esdevinguin plenament competitius respecte al vehicle privat, contribuint a accelerar el canvi modal imprescindible per assolir una mobilitat més sostenible.
Els nous sistemes tramviaris que connecten el centre de les ciutats amb els barris i amb les poblacions metropolitanes, constitueixen un poderós instrument tant de cara la recuperació de l’ús cívic de l’espai urbà com per a disposar d’un mode de transport eficient, amigable i de fàcil coordinació amb la resta de modes, especialment amb la xarxa de bus urbà i amb el metro. El tramvia suma a la seva capacitat de transport un baix consum energètic.
S’han constatat resultats molt positius de la implantació de noves xarxes tramviàries a moltíssimes ciutats d’arreu del món, aconseguint una mobilitat més sostenible, creant uns espais urbans d’alta qualitat i lluitant amb èxit contra la contaminació atmosfèrica.